Mercè Bujosa: "Volem una illa més sobirana, sostenible i social"

Avui ha tingut lloc el segon dia del Debat de Política General del Consell de Mallorca, amb el torn dels grups polítics. La portaveu de MÉS a la institució, ha fet una crida pel consens i la necessitat d’entesa entre els polítics, deixant de banda la confrontació radical partidista, a la vegada que ha expressat la necessitat de plantejar un nou model de movilitat

El discurs de Bujosa s’ha centrat en els tres eixos de les polítiques desenvolupades per MÉS a la institució insular. Unes mesures encaminades a tenir una institució més sostenible, més sobirana i social.

Al primer apartat s’engloben totes les polítiques de medi ambient i la necessitat d’un nou model de mobilitat per l’illa. El segon bloc agrupa les mesures per tenir un consell més fort, amb més autogovern i el traspàs de competències. El darrer bloc està centrat en les polítiques de l’IMAS, així com la gent gran i les accions de foment de la igualtat que ha fet la institució insular.

Intervenció del grup MÉS al debat de Política General 2017-2018.

Gràcies vicepresident,
president,
companyes i companys consellers,
senyores i senyors.

És un fet que la fisonomia del nostre grup ha canviat des de la celebració del debat de política general de l’any passat. Em deixin que aprofiti , doncs, l’oportunitat que aquest ple d’avui em dona per, en veu de tot el grup de consellers a qui represent, per agrair la tasca de n’Apol.lònia Miralles i d’en Lluís Apesteguia, i encoratjar a n’en Pere Fuster, que s’ha posat a fer feina de valent per assumir la ingent tasca començada pel company Apesteguia, i a Marta Jordà que sabem que assumirà el repte de ser consellera d’aquesta casa amb una dosi elevada de compromís i solvència que els seus companys i companyes agraírem.

Començava la meva primera intervenció al debat de Política General, fa 2 anys, expressant el desig del grup al que represent de poder deixar enrere, en l’exercici de consellers i conselleres i en els debats que com avui celebrem en aquesta institució, la pràctica de la política "dels retrets i els pedaços bruts" i del "i tu més".
He de reconèixer que en la pràctica del dia a dia i conscient del posicionament polític i ideològic que tots i cada un dels partits presents al Consell representam, em trobo i em defineixo innocent i ingènua davant el posicionament que en aquell moment adoptava.

Es fa difícil trobar un fil diferent que no sigui el de la confrontació, i ho accepto com a sa i normal... veníem aquí ahir i el president ens explicà les polítiques desenvolupades dins l’objectiu d’una Mallorca millor i de futur i vostès avui ens conten tot el contrari, la catàstrofe ( aquest equip de govern ) arriba com un llop que engoleix tota Mallorca... i ja els hi dic ho accepto amb tota normalitat dins l’assumida inèrcia d’aquesta manera de fer política que ens situa a uns a un costat i els altres a l’altre... i no parlo, o també si, de l’oposició i el govern sinó de les polítiques dels seus partits versus les polítiques progressistes dels partits de l’altre costat.

Les prioritats d’uns i altres, amb excepció de punt concrets i comuns amb alguns plantejaments ( no són pocs els pics que hem treballat de manera conjunta posicionaments de partit i ideològics presentant mocions conjuntes amb alguns de vostès), com deia doncs aquestes prioritats són molt diferents jo diria que són escales de prioritats invertides. És simplement aquest fet que ens situa en la dificultat de rompre inèrcies.

Però així i tot des de MÉS sabem que per enfortir aquesta institució cal fer un esforç, tot i la realitat de confrontació politicoideològica existent, per aconseguir polítiques estables i perdurables que portin precisament estabilitat i tranquil·litat als homes i dones d’aquesta terra. Sabem que per això és necessari establir un diàleg autèntic amb tots els grups, sabem que precisament això és governar i això és el que implica governar: la capacitat d’arribar a acords, sense tenir por al contrast d’idees i que això s’aconsegueix amb feina i enteniment. Hi ho hem de fer amb els nostres companys de pacte i amb l’oposició, precisament per aconseguir les polítiques estables que abans esmentava.

No trobaran en el nostre discurs l’exemple de discurs autocomplaent que temps enrere feien portaveus de partits al govern dient que tot ho feien beníssim, que eren un 10, que gairebé després d’ells ja només venia Déu...
Intentin veure en la nostra intervenció el desig d’explicar, amb un xic d’orgull, com desenvolupem les polítiques que, al nostre veure, fan d’aquesta Mallorca nostra una illa més social, més sostenible i més sobirana, i de transmetre quin és el nostre model de Consell. Un Consell fort que treballa enfortint la seva estructura per convertir-se en agent impulsor del país de futur i amb sobrada capacitat per assumir les competències plenes que preveu l’Estatut d’Autonomia.
I la mà estesa, si ens arribem a posar d’acord en el concepte "consens", per seguir cercant espais i talant de feina conjunta. Però convindran amb mi que per això caldrà que tots i totes hi posem de la nostra part i en mostrem voluntat.

Pel que fa a la tasca de govern al davant de la institució, des de MÉS, volem reiterar el nostre compromís amb el projecte comú i compartit amb els companys del PSOE i PODEM.

La bona salut del pacte és una realitat, ens en cuidam cada dia de que això sigui així, treballant amb el grau de confiança necessària, cintura política, flexibilitat i seny, enfortint un projecte comú amb el que tots els partits ens sentim còmodes.

Tots i totes ens hem mostrat compromesos amb les diferents mesures adoptades, i des de MÉS volem reconèixer l’esforç dels dos per arribar a acords i donar solucions reals en l’àmbit de la gestió i en l’objectiu i desig de fer del Consell una institució propera a la ciutadania amb l’execució de polítiques sostenible, feministes, solidàries i sobiranes. Sabem que aquest és el marc que caracteritza les nostres polítiques enfront de l’alternativa a les polítiques de C’S i el PP, molt legítimes però anys llum de ser polítiques que, al nostre veure, ajudin a fer d’aquesta terra un lloc més digne i més digne la vida de la ciutadania que l’habita i que respectin el gran valors afegits d’aquesta illa: el seu territori i la seva cultura pròpia.

Els acords de governabilitat, el nostre full de ruta, ens ha permès fer feina amb tranquil·litat, amb les idees fixes i amb un horitzó comú.

Treballar per una Mallorca MÉS social vol dir... posar l’accent en polítiques actives i de reconeixement dels drets de la ciutadania d’aquesta illa en l’àmbit social. Determinar el conjunt de prestacions del sistema públic de serveis socials mitjançant l’aprovació de la cartera dels serveis socials ha estat un gran avanç.
Repensar el programa del RMI des d’una òptica no assistencialista, ha permès acompanyar a prop de 4000 usuaris en el seu itinerari d’inserció, formació, capacitació sociolaboral i la mediació amb empreses, és mostra de les polítiques actives que aquest equip de govern impulsa vers els col·lectius més vulnerables. Col•lectius que han vist augmentat el suport d’aquesta institució a través de les ajudes i prestacions tècniques a famílies en situació de risc social, suport econòmic i tècnic que suposarà,a la vegada, la consolidació de tots els serveis socials municipals. L’aposta és clara, augmentar els recursos i programes que donin resposta a les urgències socials i que siguin eficients i donin resposta davant l’augment de la demanada de serveis comunitaris bàsics, els que canalitzem a través dels municipis i els que presta l’IMAS directament en la seva tasca amb menors, persones majors i discapacitats, millorant instal·lacions, creant noves places i augmentant i consolidant serveis.

Acompanyar l’itinerari vital, des de la joventut a la gent gran amb escolta activa i suport incondicional als dos col·lectius dins l’àmbit de l’associacionisme i el foment d’estils de vida actius i saludables, creant i enfortint, al mateix temps, canals de col·laboració tècnica amb els clubs de la gent gran, ajuntaments i federacions esportives.

La igualtat d’oportunitats entre homes i dones i el rebuig a les violències masclistes, han de convertir-se en una realitat inherent a totes les accions internes i de promoció que faci el Consell de Mallorca. Les campanyes iniciades en aquest sentit mostren la preocupació d’aquest equip de govern per implementar polítiques enfocades a l’apoderament del 51% de la població i a la valenta determinació de dir alt i clar: "NO i punt!".

Front una illa femer d’Europa, esforçar-nos per una Mallorca MÉS sostenible... implica polítiques clares que focalitzin la gestió de residus en accions potenciadores de la reducció, reutilització i el reciclatge, versus la incineració. Importantíssim el treball fet en conscienciació de la recollida selectiva. El nou pla director sectorial de residus suposarà la culminació de totes aquestes accions i polítiques posades en marxa, gràcies també a l’esforç i canvi de paradigma en matèria de residus fet pels municipis de l’illa.

La llei de camins, una reclamació històrica, que impulsada per aquesta institució intentarà donar resposta a la necessitat d’establir un règim jurídic pels camins públics per tal de poder recuperar-los i promoure el seu ús i defensa. No pensin que pretenem fer públic allò que és privat, sinó evitar que d’una vegada per totes lo públic sigui usurpat pels privats.

El territori i el nostre paisatge han estat massa malmenats, l’urbanisme a la carta és ja part del passat. Apostar per una illa més sostenible implica conservar i protegir els nostres paratges, l’Agència de Protecció del Territori és l’eina que materialitza la decisió d’aquest equip de govern d’aplicar de forma decidida la protecció urbanística, 22 municipis adherits que suposen el 41% del territori de la nostra illa, en una de les apostes claus d’aquest govern.

És dins el marc de la sostenibilitat ambiental i social, i amb l’assumpció de la competència de la promoció turística per part d’aquesta casa, que sobri un nou paradigma a l’enfocament donat a aquesta activitat, aprofundint i insistint en un model enfocat a la millora qualitativa del turisme que ens visita. La principal activitat econòmica de l’illa es veu així situada en els conceptes de desestacionalització i foment d’ofertes sensibles cap a la nostra gastronomia, artesania, patrimoni i hàbitat que ens envolta i que fan d’aquesta terra el paradís que és.

El rescat del Túnel de Sóller, com a fita assolida en matèria d’infraestructures i carreteres, passa a incrementar, tot i l’enrenou social i mediàtic que el tema carreteres sempre suposa, el resultat del treball fet per un model de carreteres redimensionat i molt més respectuós amb el territori, no creixent amb infraestructures innecessàries sinó millorant la xarxa existent. La nostra aposta per la protecció de l’illa ens porta a un, necessari i just, enfocament més proteccionista de les normes territorials que estan en procés, com la revisió del Pla Territorial de Mallorca, i a encaminar aquestes cap a un increment substancial de la protecció del sol. Tot això sense deixar de treballar per la transferència de la competència de transport terrestre, sabent que és aquesta fita la que ens permetria poder tenir una visió global i execució directa damunt la mobilitat de l’illa. Estem segurs que la línia de treball encaminada donarà bons fruits. Com fruits positius, d’entrada un control més directe damunt els guanys econòmics generats pel servei, tindrà la gestió directa de l’ITV.

La protecció, conservació i restauració del nostre patrimoni són claus per acabar d’enfortir les polítiques encaminades a la protecció de l’entorn on tenim el privilegi de viure. Els mallorquins i mallorquines no seriem el que som sense una història rica, també etnològicament parlant, que cal mantenir i conservar. També la nostra història, indissoluble del mar que ens envolta, tindrà el seu espai amb el Museu Marítim.

Lluitar per una Mallorca MÉS sobirana...
Vol dir parlar de cultura i de llengua. Cultura al servei de la cultura i dels agents culturals, cultura viva, al costat del teixit cultural mallorquí, fent valdre els nous artistes illencs, oferint espais expositius públics a artistes consolidats, rescatar la memòria i obra dels grans artistes que han creat a Mallorca. Cultura per a tothom, infants, joves, adults... Enfortint i revalorant la tasca de la xarxa de biblioteques i repensat maneres i estratègies que atraquin el fet cultural als municipis i la seva gent, mostra n’és el nou enfocament d’ajuts a municipis, cultura en xarxa i caem, que es va consolidant com una encertada aposta. Cultura en la nostra llengua, que veu com des d’aquesta institució és reprèn amb força la tasca de donar un impuls polític, amb la creació de la direcció de política lingüística, dotant-la d’influència transversal a tots els departaments del Consell, amb l’intent de dur la normalització lingüística més enllà de l’àmbit estrictament cultural.

Els municipis són els grans aliats del Consell de Mallorca, les institucions més properes a la ciutadania, i és a satisfer les seves necessitats que eines com els plans especials i les inversions financerament sostenibles han estat destinats.
Les aportacions a ajuntaments han suposat, a més d’una dosi de suport elevadíssim a les polítiques i accions empreses per aquests, un impuls a la dinamització de les economies locals, procurant facilitar l’accés, pel tipus de projectes subvencionats, a les empreses d’àmbit municipal o de la nostra illa.
Prioritzar inversions als municipis és una mostra de les prioritats d’aquest equip de govern, donar suport a la tasca d’aquests i assessorar-los. Ajuntaments que en molts casos, i com ara també aquesta institució, es veuen ofegats per la llei Montoro, i una ja per desgràcia coneguda regle de despesa, una llei que simplement no ens deixa gaudir del que és nostre, que ens fa tenir diners al banc que no deixa tocar als ajuntaments de Mallorca, en molts casos molt més sanejats, com el cas d’aquesta casa amb una capacitat d’endeutament de prop de 150 milions d’euros i que just aquest any ha vist que el seu deute es reduïa a la meitat, com deia doncs ajuntaments més sanejats que el mateix govern central.

Tot i la conjuntura actual, de repressió cap allò que no fa olor a centralització, centralització que té com a centre Madrid , cap al funcionariat, cap a la nostra llengua... mantenim intacte el nostre compromís de treball per i amb les persones. El nostre orgull de treballar per Mallorca en coherència amb els valors que des de MÉS hem sempre defensat, perquè sabem que la realitat social d’aquesta terra és plural i diversa, que és mallorquí i mallorquina aquell que habita i estima aquest país nostre, i que no hi caben polítiques sectàries o que beneficien a uns pocs, sinó demostrar amb politiques progressistes i valentes la nostra estima a la terra, al paisatge, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra diversa ciutadania.

Des de l’arribada al govern de la institució hem volgut deixar constància del nostre compromís de treball per una institució MÉS demòcrata, més sobirana, que creu en benestar de les persones, en la prosperitat compartida, en una societat més igualitària entre homes i dones, més transparent i que creu tota aquesta transformació és possible sols amb l’ajuda i implicació dels agents socials d’aquesta terra i la participació de totes i tots.
Aquest és el mandat de MÉS i aquests són els objectius de les polítiques que vostè, president Ensenyat, encapçala. De la gestió que aquest govern fa en el present pensant en el futur. Així doncs, vostè i tot el grup de consellers i conselleres executius, ens tenen i tindran aquí per seguir endavant.

MOLTES GRÀCIES.