S’Albufera: 30 anys de parc natural

Va ser el primer parc natural de les Balears i s’ha convertit en un dels espais naturals amb més renom, conegut per tota la ciutadania i visitat per cada vegada més persones


Fa 30 anys que s’Albufera de Mallorca es va convertir en parc natural. Va ser el primer de les Illes Balears i va arribar després d’una lluita que va començar molts anys abans. Ara per ara, l’indret forma part de la Xarxa Natura 2000 i està considerada una zona humida d’importància internacional des de l’any 1990, sota l’auspici de la Convenció de Ramsar.

Ja l’any 1962, una convenció científica internacional (la Conferència MAR) va proclamar l’interès internacional de s’Albufera i va assenyalar la prioritat de la seva conservació. Els manifests i la pressió de la societat (tant mallorquina com d’altres indrets d’Espanya i Europa) envers la seva protecció varen culminar amb la compra l’any 1985 de bona part dels terrenys que conformen la zona humida, i la declaració com a parc natural l’any 1988.

Des de llavors, un equip multidisciplinari adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient ha estat l’encarregat de la seva gestió, tutelada per una junta rectora amb presència de les diferents administracions, el món científic i conservacionista, propietaris i sectors interessats. D’ençà del 1988, han estat 147 les treballadores i els treballadors que han format part dels diferents equips de gestió del parc.

Si s’Albufera era coneguda fa ara 30 anys només pels veïnats de la comarca i pels experts científics i conservacionistes, ara és un dels espais naturals amb més renom, conegut per tota la ciutadania balear i visitat per una creixent quantitat de persones, no només de la nostra comunitat autònoma, sinó també de la resta de l’Estat espanyol i de molts altres països.

De fet, és actualment la zona humida més visitada per unitat de superfície de tot Espanya, amb una mitjana anual de pràcticament 40 visitants/hectàrea. Altres zones humides espanyoles presenten mitjanes d’entre 1 i 4 visitants/hectàrea i, per tant, el nombre de visitants per unitat de superfície de s’Albufera de Mallorca és entre 10 i 30 vegades superior al que tenen altres espais tan emblemàtics com Doñana o l’Albufera de València.

Des del primer any, la gestió que s’ha fet a s’Albufera ha destacat per una gran intensitat, per la ferma implicació de molts organismes i entitats (locals i internacionals) i pels resultats obtinguts tant en l’àmbit ecològic i ambiental com social i educatiu.

A escala conservacionista, destaca la salvaguarda d’hàbitats que són prioritaris en l’àmbit europeu, com ara les llacunes costaneres o els mansegars, entre molts altres, i també d’espècies singulars que no es troben a cap altre indret de les Illes Balears. S’ha de mencionar que la declaració de parc natural ha possibilitat la realització d’ambiciosos inventaris de flora i fauna que han permès localitzar més de 3.800 espècies diferents. Això converteix s’Albufera de Mallorca en un hot-spot, un punt calent de biodiversitat d’enorme importància local, estatal i regional.

S’Albufera també ha jugat i juga un paper cabdal a l’hora de formar nous investigadors. Tan sols dins els camps de la formació i el voluntariat científic organitzats conjuntament primer amb Earthwatch i després amb el TAIB (grup internacional i multidisciplinari d’estudi de s’Albufera), han passat pel parc natural 1.927 estudiants i investigadors, de quasi 50 països diferents.

S’Albufera és, com s’ha dit, una de les zones humides de la Mediterrània occidental més coneguda, visitada i admirada. És una destinació de primer ordre per al turisme ornitològic. Però no només ho és per a aquest tipus de visitant. Al llarg d’aquests 30 anys, el parc ha rebut més de 3 milions de visitants (3.088.171), dels quals 110.574 han estat escolars (just els acompanyats pels nostres educadors). El 44 % dels visitants han estat d’origen alemany, el 20 % de les Illes, el 16 % del Regne Unit, el 3 % de la restat de l’Estat i el 17 % d’altres orígens. El voluntariat ambiental ha estat una peça clau de l’ús públic de s’Albufera; han estat 4.292 les persones participants d’ençà del 1988.

Fa 30 anys, s’Albufera era una zona humida que patia una greu mancança de gestió i que estava amenaçada de desaparició per diversos projectes urbanístics. Els canyissars ho havien envaït tot i la diversitat d’ambients era molt escassa. L’aigua provinent dels pobles i urbanitzacions propers era abocada directament al prat humit, sense passar per cap depuradora. El nombre d’espècies presents a s’Albufera era, en definitiva, molt inferior a l’actual.

La gestió conservacionista de l’espai ha revertit en bona part aquella situació i, a hores d’ara, l’aigua torna a córrer pels canals principals, que han estat dragats de nou i mantinguts amb segues periòdiques (anuals) de la vegetació circumdant. Els sistemes de comportes existents a molts canals permeten regular els fluxos d’aigua. Una proporció important dels canyissars són gestionats amb bestiar, la qual cosa ha possibilitat l’obertura d’aigües lliures, la diversificació d’ecosistemes i un increment dels efectius poblacionals de moltes espècies, tant d’aus com d’altres animals i també de vegetals que abans eren escassos. A tot això s’ha d’afegir la recuperació i salvaguarda de la vaca de raça mallorquina, que es trobava greument abocada a l’extinció.

S’han assolit moltes fites prou importants, però també és cert que els darrers anys s’han obert nous fronts on cal fer feina de valent. Cal recuperar el personal i els recursos perduts a començament de l’actual dècada, que varen deixar s’Albufera en una situació molt precària des d’un punt de vista de gestió, i s’han d’ampliar objectius i horitzons. L’actual crisi de l’aigua (salinització i eutrofització, provocades per les extraccions massives d’aigua dolça i per l’entrada d’aigües contaminades per nutrients) demostra que cal actuar en la conca hidrogràfica. Només si s’aconsegueix gestionar de manera acurada tot el cicle de l’aigua es podrà assegurar la correcta salvaguarda de s’Albufera de Mallorca. És una tasca ambiciosa que cal afrontar amb il·lusió.

En el marc de les celebracions d’aquest 30è aniversari, a més de la creació d’un nou logotip, està previst que es facin activitats en diferents dates al llarg de l’any, en les quals s’han programat visites guiades, tallers, presentacions de llibres, exposicions de fotografia i un reconeixement als voluntaris del parc.