Una Llei de l’Habitatge que posa els drets bàsics de les persones al capdavant

La futura Llei es basa en un ferm compromís social, i té previst, entre d’altres actuacions, que el Govern cedesqui sòl públic a cooperatives ciutadanes perquè construeixin habitatges, pràctica habitual als països nòrdics.

La nova Llei de l’Habitatge, que està previst que s’aprovi en els pròxims mesos, pretén posar les eines per donar una resposta integral i coherent de les polítiques públiques d’habitatge a les Illes Balears com a servei públic. Joana Campomar, diputada de MÉS per Mallorca, que forma part de l’equip polític que ha ajudat a formular la Llei, destaca com “la part fonamental de la Llei són els mecanismes per atendre la població amb més dificultat d’accés a l’habitatge i al seu manteniment. Es defineixen les situacions d’especial vulnerabilitat i l’obligació a posar en disposició un habitatge o un ajut per garantir el dret en aquestes situacions determinades. S’estableixen per primera vegada en l’àmbit de llei els serveis d’acompanyament en tots els processos que suposen un risc de pèrdua de l’habitatge. Una forma de posicionar els serveis públics al costat de les persones front interessos mercantilistes”.

Aquesta funció social i d’acompanyament ja està activa, com demostra l’oficina anti-desnonaments que l’Ajuntament de Palma va posar en marxa tot just començar la legislatura i que també ha vengut acompanyada per la reobertura de les oficines de l’IBAVI a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. La llei, per primera vegada, obliga també a elaborar un Pla públic d’habitatge a deu anys per a donar resposta habitacional a un mínim de 5.000 famílies i es posa èmfasi en que les ajudes a la rehabilitació prioritzin les famílies amb menys recursos i s’encaminin a evitar processos de degradació, gentrificació i elitització de barris.

Un altre dels aspectes clau de la nova Llei té relació amb la política de mobilització d’habitatges desocupats. Joana Campomar: “La Llei planteja mesures per a grans tenidors, entitats financeres i promotores immobiliàries amb més de deu habitatges, amb la creació d’un registre obligatori i la cessió obligatòria per a lloguer social per un temps determinat amb garanties de cobrament i retorn suficients als propietaris en el cas de dos anys de mantenir buit l’habitatge. L’objectiu és incrementar el parc d’habitatge en règim de lloguer”.

També per primera vegada es reconeixen els instruments legals per fer front a l’anomenada pobresa energètica, garantint els subministraments bàsics d’aigua, gas i llum en casos insuficiència de recursos familiars. Es crea un fons d’atenció solidària i les bases dels protocols d’actuació, coordinació i col•laboració entre l’Administració i les empreses subministradores per tal d’assegurar els subministraments bàsics a les famílies.

És significatiu com la nova Llei obre la porta també a la col•laboració de l’Administració amb entitats sense ànim de lucre amb una mateixa finalitat d’interès general. Així, el Govern cedirà sòl públic a cooperatives de ciutadans perquè construeixin habitatges, pràctica habitual als països nòrdics i que la nova legislació pretén ajudar a impulsar a les Illes Balears.

Enfront dels precedents de recursos d’inconstitucionalitat del govern estatal a altres lleis d’altres parlaments s’ha fet un exercici d’ajustaments jurídics per a possibilitar que no sigui suspesa, sense renunciar a una llei valenta feta per donar resposta a necessitats bàsiques de les persones.